Sobirania digital europea: de la teoria a la realitat
Microsoft fa un pas decisiu amb la seva nova estratègia europea de sobirania digital, donant resposta a les demandes de la UE.
Ahir, Microsoft va fer pública una notícia que podria marcar un abans i un després en el debat sobre la sobirania digital europea: la presentació d’una nova suite de “solucions sobiranes” dissenyada específicament per a organitzacions públiques i privades europees que necessiten controlar de forma estricta el seu ús de la intel·ligència artificial i del núvol. L’anunci, fet pel CEO de l’empresa, Satya Nadella, durant una visita institucional a Brussel·les, confirma el que molts havíem estat demanant des de fa temps: una arquitectura tecnològica que respongui a les necessitats de sobirania, no només de rendiment.
Aquest és un moviment de gran transcendència. No només perquè valida les demandes de diversos governs (i ciutadans) europeus que reclamen controlar les dades, el codi i les infraestructures, sinó perquè suposa un reconeixement tàcit que l’actual model cloud-first i global no és vàlid per a determinats usos sensibles.
D'on venim: la necessitat de sobirania digital
Fa uns mesos, des d’aquest mateix espai, defensàvem en articles com “Fer de la necessitat virtut” i “On s’allotgen els models d’IA?” que Europa hauria de passar d’una estratègia reactiva a una de proactiva. Denunciàvem la dependència estructural respecte als grans hiperescales nord-americans i reclamàvem la necessitat d’una infraestructura digital pròpia, basada en criteris de control, transparència i interoperabilitat.
També advertíem que no n’hi ha prou amb emmagatzemar dades en centres físics ubicats a territori europeu. La veritable sobirania només s’aconsegueix si també es controla la capa de programari, el model d’IA i els accessos d’inferència.
L’anunci de Microsoft va exactament en aquesta línia. El que proposen no és només “compliance”, sinó una arquitectura sobirana amb control criptogràfic per part del client, inferència local i governs independents dels models.
Per què és tan important aquest anunci?
És un gir estratègic des de dins del sistema. Fins ara, molts debats sobre la sobirania digital es donaven des dels marges (governs, academia, activistes). Aquest cop, qui s’hi suma és un dels actors més poderosos del sector.
Democratitza una arquitectura sobirana. Si Microsoft ofereix aquestes solucions de manera estandarditzada, això pressiona altres grans proveïdors (Google, Amazon, OpenAI...) a seguir un camí similar.
Posa Europa al centre. L’anunci no és global, sinó específicament europeu. Esmenta explícitament institucions com la Comissió Europea, el GDPR i el context normatiu local. És la geopolítica digital feta estratègia comercial.
Passa del "compliance" al control real. La idea que els clients puguin tenir les claus de xifrat, controlar els logs i limitar l’ús compartit de models suposa un canvi de paradigma. És el que anomenàvem fa mesos “reconstruir confiança des del codi”.
Què ve ara?
Aquesta aposta pot canviar el debat europeu sobre la IA. Però caldrà veure si la resta d’actors tecnològics i polítics entomen el repte. L’anunci de Microsoft, com dèiem en aquell article de desembre, pot ser vist com una victòria estratègica: la necessitat ha fet virtut. Ara toca vigilar que aquesta virtut no es dilueixi en màrqueting i que les institucions europees i els seus ecosistemes tecnològics aprofitin aquesta finestra d’oportunitat per redefinir les regles del joc.